NO-HAPPY,
o la tragèdia del desig

Del fang va aparéixer el primer home i d’una de les seues costelles la primera dona. Tot era idíl·lic fins que es van deixar temptar pel pecat. Estimar no sembla suficient per a deslliurarse de l’eterna condemna i si no, preguntem a Paolo i Francesca, presoners entre flames en l’infern de Dante. Beckett en els ‘60 dona continuïtat a la tragèdia humana amb Winnie i Willie, una altra parella d’antiherois víctimes de l’amor passional. La peça és una joia del teatre del segle XX i hui la farem brillar.

 

«El travestí diu a la societat: sé que em preneu per un traïdor, per un pària, però jo sé qui jo sóc i sé que sóc el futur.»

Olivier Py

NO-HAPPY és una adaptació de Dies Feliços, amb personatges que transgredeixen el gènere en totes les seues possibilitats. Ens inspirem de múltiples artistes militants transgressors del binarisme i de l’univers que Dante va crear amb l’infern de la Divina Comèdia. Els elements que donen forma a la proposició escènica són el text de Beckett, els quadres escènics gestuals, la creació escenográfica i la composició sonora: composta d’una partitura musical, arxius d’àudio i recreació de paisatges sonors.

 

NO-HAPPY és una creació multidisciplinària dirigida a públic adult. Un crit que respon a tota imposició que limita la nostra llibertat. Una oda a l’amor, a l’amor que dóna ales, al qual pot alliberar-nos del sofriment etern.